L'esplendor retrobada
800 anys de la Seu Vella
El muntatge de l’exposició s’articula a partir del seu propi missatge: buscar una llum sota la inevitable tristor d’una catedral de Lleida vella i trencada.
La utilització de les planxes responia a la idea de trobar fragments per llegir un tot, unir-los, com feia també l’equip d’historiadors quan treballaven amb els continguts i els buits de la historia. Les seves formes corbes ens recordaven el desgast de les pedres amb el temps; la seva lluentor i les seves ombres ens permetien explicar i preguntar-nos sobre les moltes veritats i les interpretacions complexes de la història que havia sofert Lleida i els seus habitants.
Les idees específiques que vam utilitzar per les planxes, precisament, sortiren de la idea de trobar fragments per a llegir un tot, unir-los, com feia també l’equip d’historiadors quan treballava amb els continguts i els buits de la història. Les formes corbes de les planxes ens recordaven el desgast de les pedres amb el temps.
La col·locació aèria de les peces formant uns fràgils mantells a l’espai ens donaven la superposició de visuals que, conjuntament amb la lluentor de les xapes metàl·liques i les ombres que podien provocar aquestes, ens permetien explicar i preguntar-nos sobre les moltes veritats i les interpretacions complexes de la història que havia sofert Lleida i els seus habitants.
Per a les peces petites que podien col·locar-se en vitrines vam fer les vitrines trípode, que ens suggerien els peus d’una càmera fotogràfica. Un tensor central ens permetia, amb un sol forat sobre el paviment, fixar amb prou força el paral·lelepípedes de vidre que sostindrien les peces. Les peces de gran format també vam intentar sostenir-les a l’espai per evitar al màxim la visió del suport.
