Vil·la Sílvia

L’obra que ens va acompanyar en aquest projecte va ser un“fragment” d’un poema titulat “L’infinito” de G.B Leopardi que diu “che da tanta parte il guardo exclude” representa la visió impossible del mar, la contemplació impossible de l’”infinit” a causa d’una paret de vegetació que obstaculitza la visió del mar Adriàtic, a Reccanati, on ell va néixer.

La casa es planteja des de la construcció d’un límit que subdividia la peça habitada per una part de la família. El límit es construeix des del buit amb dos patis: un que anirà contigu a l’espai de l’estar i l’altre que portarà llum fins al soterrani. De fet, tota la casa es planteja com una relació entre els buits i els volats: patis interiors i exteriors, estances amb sostre i temps de vides. Una complexitat acollidora, aquest fou l’objectiu.

A l’exterior, una paret d’uns 4,5 metres privatitza les vistes i els espais. Genera recursos per franquejar-la i fins i tot retranquejant-se genera uns patis que estructuren l’espai interior. Volíem crear un mur que fos límit i contenidor a la vegada (límit de visuals i contenidor de fragments de cel).